Rosa del desert [CAT]
Camines entre els meus somnis satisfent amb el teu record cada moment que he viscut amb tu. Als meus ulls guardo aquesta rosa del desert que per a tu no té espines, sinó suaus pètals carnosos de color carmesí. Del mateix color que la sang que em corre per les venes i que em batega amb ganes quan sento la teva respiració a prop meu. Aquesta que exhalen els llavis amb què em beses i que deixen una marca inoblidable per tota la meva pell. Sempre m'has dit que en aquesta vida no tot són flors i violes. Però en un afecte tan immens com el que tu i jo ens tenim, sobren les paraules per entendre-ho. I és impossible no estimar-te quan en el meu dolor i incertesa, dia i nit has estat amb mi, cuidant-me i protegint-me encara a la distància. Quan has fet el possible per brollar a prop meu i amb la teva presència acotxar-me amb un amor infinit.
I si et pogués demanar alguna cosa, et diria el següent:
Espera'm, eterna fantasia meva, perquè de les meves aigües ressorgiré per estimar-te com mai abans no s'havia vist. Per gaudir-te amb tots els sentits, perquè em visquis amb tot el meu desig a flor de pell. Per tornar a estimar-te sense descans fins a despertar al teu costat en un nou clarejar.
La teva tempesta avui es guareix a port segur, però més viva que mai torna a respirar per en poc temps reprendre el somni que viu amb tu.
Aviat, tresor. T'estimo amb bogeria.
∞!
